dissabte, 31 de desembre del 2016

Festa de Reis.


EVANGELI. (Mateu 2,1-12).

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea,
en temps del rei Herodes,
vingueren d’Orient uns mags i,
en arribar a Jerusalem, preguntaven:
«On és el rei dels jueus que acaba de néixer?
Hem vist com s’aixecava la seva estrella
i venim a presentar-li el nostre homenatge.»

El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem
s’inquietaren en sentir aquestes noves.
Herodes convocà
tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble
i els preguntava on havia de néixer el Messies.
Ells respongueren:
«A Bet-Lèhem de Judea.
Així ho escriu el profeta:
“Bet-Lèhem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
entre les famílies de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble”.»

Llavors Herodes cridà secretament els mags
i s’informà ben bé del moment
en què s’havia aparegut l’estrella.
Després els encaminà a Bet-Lèhem
amb aquesta recomanació:
«Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen,
i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber,
que jo també vull presentar-li el meu homenatge.»
Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren
que l’estrella que havien vist aixecar-se
anava davant d’ells fins que s’aturà
sobre el lloc on hi havia el nen.
La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.
Entraren tot seguit a la casa,
veieren el nen amb Maria, la seva mare i,
 prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge.
Van obrir llavors les seves arquetes
per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni
que no anessin pas a veure Herodes,
se’n tornaren al seu país per un altre camí.


Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Periodísticament parlant, la festa d'avui resulta interessant per la gran varietat de maneres de celebrar-la, i de noms amb què és coneguda. Però ara jo voldria preguntar-te més directament sobre això de l'estrella. ¿En el llenguatge actual, podríem dir que l'estrella és la consciència de cadascú? Seguir l'estrella seria el mateix que seguir la pròpia consciència?
Fid'ho
Només a mitges. La consciència és el resultat d'una actitud prèvia. Quan l'actitud prèvia és correcta, podria ser com dius. Però si l'actitud prèvia no és bona, la pròpia consciència tampoc no és bona, i, més que una estrella, podria ser un flash que enlluerna i encega. Pensa en els fanàtics de qualsevol ideologia...
Evy
Explica'm això de l'actitud prèvia.
Fid'ho
Vivim convivint. El coneixement que tenim de les altres persones depèn de l'actitud que prenem en relació a elles. Els superbs no "veuen" realment les altres persones. La supèrbia és una lent deformadora que fa els altres més petits. Igualment els que intenten dominar: aquests no veuen persones sinó objectes. Fixa't que ni Herodes ni els grans sacerdots "veuen" l'estrella. Ells, en aquell nen que acaba de néixer, només hi veuen un rival que cal eliminar, o un messies que no respon a les seves expectatives de Poder.
Evy
Segons el relat, quan els Mags arriben a Jerusalem, també ells deixen de veure l'estrella. En canvi, quan surten de Jerusalem, la tornen a veure. Com s'explica, això?
Fid'ho
No ho intueixes? Fora de Jerusalem, no solament tornen a veure l'estrella, sinó que també veuen com es posa sobre l'Infant que buscaven. Jo era aquest infant! El fill de l'Home! És la magnífica descoberta que fan els Mags al final del camí! En un primer moment, ells han pensat com pensaria la majoria de gent: si es tracta del rei dels jueus, l'hauran de trobar a la "capital del regne". Però allà l'estrella desapareix. L'estrella els descobreix la coincidència de Cel i Terra; però això no es pot veure a la Capital, on el Poder pretén substituir l'estrella. La identificació de Déu amb els humans té lloc fora dels palaus reials o dels temples sacerdotals.
Evy
¿Es podria dir que l'estrella eres tu mateix: el Fill de l'home?
Fid'ho
Ben cert! L'Home es converteix en estrella per a tots aquells que busquen amb sinceritat ser humans i fer humanitat. Això genera sentiments de germanor, i exclou tota relació de domini o de superioritat.
Evy
Si l'estrella és l'Home, per què cal fer un viatge?
Fid'ho
La descoberta de l'Home com estrella es fa per etapes. Cal anar-s'hi preparant de fidelitat en fidelitat. Cada acte de fidelitat ens permet avançar; cada acte de domini sobre els altres, per petits que siguin, ens desvia. El Fill de l'Home és a la vegada Camí, Estrella i Terme del camí.
Evy
Ara entenc per què els Evangelis parlen de tu com d'un caminant, i tenen l'estructura d'un itinerari: de Galilea a Jerusalem; de la Infantesa a la Plenitud; de la Dependència a la Llibertat. Som peregrins!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada