diumenge, 27 d’agost del 2017

Diumenge 22è. Any A.



Periodista: Evy.
(>>  Presentació).
EVANGELI. (Mateu 16,21-27).

En aquell temps...
Jesús començà a deixar entendre als deixebles
que havia d’anar a Jerusalem,
que havia de patir molt de part dels notables,
els grans sacerdots i els mestres de la Llei,
i que havia de ser mort
i de ressuscitar el tercer dia.

Pere, pensant fer-li un favor,
es posà a renyar-lo:
“De cap manera, Senyor:
a vós això no us pot passar!”
Però Jesús es girà i li digué:
“Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure,
perquè no penses com Déu, sinó com els homes.

Llavors Jesús digué als deixebles:
“Si algú vol venir amb mi,
que es negui ell mateix,
que prengui la seva creu i m’acompanyi
Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà,
però el qui la perdi per mi, la retrobarà.

¿Què en trauria l’home
de guanyar tot el món si perdia la vida?
¿Què podria pagar l’home
per rescatar la seva vida?
Perquè el Fill de l’home ha de venir
en la glòria del seu Pare,
voltat dels seus àngels,
i ell pagarà cadascú segons les seves obres”.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
He de reconèixer que m'ha sorprès el "piropo" que li has engegat al teu amic Pere. Jo imaginava que (i segons tu mateix) no s'ha d'insultar ningú...
Fid'ho
Li he dit "satanàs" no pas insultant-lo sinó corregint-lo. Satanàs significa la nostra capacitat creadora quan ens mou a imposar els nostres plans sobre la Humanitat, substituint els plans de Déu. I és una temptació que he hagut d'anar superant constantment. I ho ha de fer igualment tot aquell que, com Pere, vulgui seguir-me.
Evy
Entre nosaltres és un insult, i dels grossos...
Fid'ho
Això va venir més tard. Quan ho vaig dir a Pere, era un avís. Un avís seriós, perquè es tracta d'una temptació greu i difícil de detectar, sobretot en aquelles persones que, per ser deixebles meus, podrien donar per suposat que tots els seus pensaments són correctes.
Evy
Pere volia fer-te un favor. Va reconèixer que tu, fill de l'home, ets també fill de Déu. I li havies donat la raó! És lògic que pensés que, essent fill de Déu, ningú no t'havia de jutjar, condemnar ni matar.
Fid'ho
No tan lògic, Evy. En mi, Pere acabava de reconèixer l'Home com a Messies i Fill de Déu. Jo ja l'havia advertit que aquest seu coneixement no volia pas dir que em conegués millor que els altres sinó que era una revelació del meu Pare. ¿Trobes lògic que em volgués corregir quan els vaig explicar la manera com seria Messies i Fill de Déu?!
Evy
El que vas comunicar als deixebles era terrible, i fins i tot inimaginable tractant-se d'algú estimat per Déu...
Fid'ho
Per això els vaig advertir abans; i per això vaig corregir Pere.
És cert: el Calvari és terrible. Però encara és més terrible tot allò que provoca l'existència de milers i milions de Calvaris. Tot ve dels humans que cauen en la temptació de considerar-se superiors als altres, i els seus jutges. La meva terrible passió i mort comencen el dia en què un home va jutjar i condemnar un seu germà. I la meva passió i mort continuen avui, sempre cruels i injustes.
Evy
No m'explico com Déu −Pare bondadós, segons tu− va poder creat una Humanitat tan cruel. En últim terme, és Ell el responsable de tanta crueltat!
Fid'ho
No, Evy. Déu és "responsable" de la llibertat humana. És cert: podia fer-nos robots; robots "perfectes" com les estrelles. T'agradaria ser un robot perfecte?
¿Si t'hagués estat possible, hauries preferit que els teus fills fossin "perfectes", programats perquè t'obeïssin i t'omplissin de petons sempre que et trobessin? ¿O els prefereixes tal com han estat, amb els seus defectes, rebequeries o virtuts, i lliures?
Evy
Para, para! La idea d'homes-robot m'horroritza.
Ja ho vaig entenent: el "preu" de la bondat és la possibilitat de ser dolent. El "preu" de la llibertat és la possibilitat d'usar-la malament. El "preu" de l'amor és la possibilitat d'odiar.
Això em posa una pregunta molt angoixant: Els Humans, utilitzarem bé la nostra llibertat?
Fid'ho
No et posis tan transcendent, Evy!
Fes-te una pregunta més senzilla: Jo (és a dir: tu), utilitzaré bé la meva llibertat? Ara la resposta depèn només de tu.
I no deixis d'alegrar-te per tot l'amor que ja has rebut i per tot l'amor que ja has donat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada