EVANGELI. (Mateu 20,1-16).
En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola:
“Amb el Regne del cel passa
com amb un propietari que sortí de bon matí
a llogar treballadors per a la seva vinya:
va fer tractes per un jornal,
i els envià a la seva tasca.
Sortí altra vegada a mig matí,
en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué:
Aneu també vosaltres a la meva vinya;
us pagaré el que sigui just.
I ells hi van anar.
Pels vols de migdia i a mitja tarda,
tornà a sortir i va fer el mateix.
Una hora abans de pondre’s el sol
encara en trobà d’altres, i els digué:
¿Què feu aquí tot el dia desvagats?
Ells li contesten:
És que ningú no ens ha llogat!
Els diu: aneu també vosaltres a la meva vinya.
Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat:
Crida els treballadors i paga’ls el jornal.
Comença pels que han vingut més tard,
i acaba pels primers.
Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven,
i cobraren el jornal sencer.
Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més,
però van cobrar el mateix jornal.
En veure això rondinaven i deien al propietari:
Aquests darrers han treballat només una hora
i els pagues igual que a nosaltres,
que hem hagut de suportar
tot el pes de la jornada i la calor.
Ell va respondre a un d’aquests:
Company, ¿quin mal t’he fet?
¿No havíem fet tractes per un jornal?
Doncs, pren el que et toca i ves-te’n.
A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu.
¿Que no puc fer el que vull a casa meva?
¿Tens enveja perquè jo sóc generós?
Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers”.
Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
No puc estar d'acord amb el comportament d'aquest Propietari de la paràbola. La justícia és la justícia. Si volia mostrar-se generós amb els seus treballadors, havia de ser-ho amb tots. En canvi, només és generós amb els qui menys s'ho mereixen. Si volia pagar tot el sou als qui només havien treballat una hora, havia de pagar doble sou als qui n'havien treballat dues; i vuit sous als qui havien fet la jornada entera. Així hauria estat realment generós.
No puc estar d'acord amb el comportament d'aquest Propietari de la paràbola. La justícia és la justícia. Si volia mostrar-se generós amb els seus treballadors, havia de ser-ho amb tots. En canvi, només és generós amb els qui menys s'ho mereixen. Si volia pagar tot el sou als qui només havien treballat una hora, havia de pagar doble sou als qui n'havien treballat dues; i vuit sous als qui havien fet la jornada entera. Així hauria estat realment generós.
Fid'ho
El que dius és molt correcte mirat des d'un punt de vista només humà. Ho entenc, perquè sóc fill de l'home. Però estic cridat (estem cridats, tots els humans) a ser també fills de Déu, i Déu "funciona" d'una altra manera. Aquesta paràbola serveix per explicar −a qui ho vulgui entendre− la manera d'obrar de Déu, representat en el Propietari.
El que dius és molt correcte mirat des d'un punt de vista només humà. Ho entenc, perquè sóc fill de l'home. Però estic cridat (estem cridats, tots els humans) a ser també fills de Déu, i Déu "funciona" d'una altra manera. Aquesta paràbola serveix per explicar −a qui ho vulgui entendre− la manera d'obrar de Déu, representat en el Propietari.
Evy
Doncs, encara pitjor! Per més que sigui l'Amo de tot i pugui fer el que vulgui a casa seva, si Ell no és just, ¿qui ho serà? La seva "generositat" amb els Últims és un càstig per als Primers, que són els qui més han treballar per a Ell. La Justícia és com unes balances: els platets han de quedar anivellats: si poses en un, has de posar també en l'altre...
Doncs, encara pitjor! Per més que sigui l'Amo de tot i pugui fer el que vulgui a casa seva, si Ell no és just, ¿qui ho serà? La seva "generositat" amb els Últims és un càstig per als Primers, que són els qui més han treballar per a Ell. La Justícia és com unes balances: els platets han de quedar anivellats: si poses en un, has de posar també en l'altre...
Fid'ho
Em sorprèn aquesta teva posició tan "justa". M'has parlat vàries vegades de la teva família. ¿Feu servir "balances" entre vosaltres? ¿Estan sempre ben anivellats els platets de la teva dona i el teu? ¿Feu servir "balances" en la vostra relació amb els fills? ¿Us agrada que ells les facin servir entre ells?
Em sorprèn aquesta teva posició tan "justa". M'has parlat vàries vegades de la teva família. ¿Feu servir "balances" entre vosaltres? ¿Estan sempre ben anivellats els platets de la teva dona i el teu? ¿Feu servir "balances" en la vostra relació amb els fills? ¿Us agrada que ells les facin servir entre ells?
Evy
Una cosa és la família i una altra molt diferent les relacions laborals. La paràbola parla d'un propietari i d'uns treballadors.
Una cosa és la família i una altra molt diferent les relacions laborals. La paràbola parla d'un propietari i d'uns treballadors.
Fid'ho
Ben cert! Família i relacions laborals són dues coses ben diferents! I precisament aquest és l'ensenyament que vol donar la paràbola: que la Humanitat som entre nosaltres, i amb el Propietari, família.
La paràbola és la meva resposta a la pregunta de Pere (i de molts altres!) quan em diu: Nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què rebrem, doncs? La pregunta de Pere deixa entendre això que tu deies de les "balances".
¿Entens, ara, la meva resposta? Has de saber que la vinya no era un camp qualsevol. Era un terreny mimat, familiar, especialment cuidat. Invitar algú a treballar en la pròpia vinya significa invitar-lo a participar de la vida de la família.
Ben cert! Família i relacions laborals són dues coses ben diferents! I precisament aquest és l'ensenyament que vol donar la paràbola: que la Humanitat som entre nosaltres, i amb el Propietari, família.
La paràbola és la meva resposta a la pregunta de Pere (i de molts altres!) quan em diu: Nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què rebrem, doncs? La pregunta de Pere deixa entendre això que tu deies de les "balances".
¿Entens, ara, la meva resposta? Has de saber que la vinya no era un camp qualsevol. Era un terreny mimat, familiar, especialment cuidat. Invitar algú a treballar en la pròpia vinya significa invitar-lo a participar de la vida de la família.
Evy
¿Vols dir que, entre els teus seguidors, hi havia qui es considerava amb més mèrits perquè era dels de "primera hora"? ¿Volies corregir, amb aquesta paràbola, als qui es creuen "primers" on no hi ha ni primers ni darrers perquè tots són família?
Fid'ho¿Vols dir que, entre els teus seguidors, hi havia qui es considerava amb més mèrits perquè era dels de "primera hora"? ¿Volies corregir, amb aquesta paràbola, als qui es creuen "primers" on no hi ha ni primers ni darrers perquè tots són família?
És ben bé així. Tots som família: amb avis que van ser nens, i amb nens que es faran avis; amb membres que avui aporten el fruit del seu treball i demà es beneficiaran del treball dels altres. Amb treballadors que aporten ingressos i amb no-treballadors que aporten il·lusió, servei, amor,... Sense "balances". Sense "comptabilitats".
És cert: la temptació a posar balances és difícil de superar, però és del tot necessari. Costava als meus deixebles de primera hora i continua costant als que han vingut després, fins que no s'accepta que tots els humans som família del Pare-Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada