EVANGELI. (Mateu 22:1-14).
(En blau allò que correspon a la versió llarga).
En aquell temps,
Jesús proposà aquesta altra paràbola
als grans sacerdots i als notables del poble.
“Passa amb el Regne del cel
com amb un rei que celebrava el casament del seu
fill,
envià els seus homes a avisà els convidats,
però no hi volien anar.
Llavors n’envià d’altres que diguessin als
convidats:
Ja tinc preparat el banquet,
he fet matar els vedells i l’aviram.
Tot és apunt: veniu a la festa.
Però ells no en feren cas:
l’un se n’anà al seu camp,
l’altre als seus negocis,
i altres agafaren els enviats, els maltractaren i
els mataren.
El rei, en veure això, s’indignà,
i envià les seves tropes per exterminar aquells
assassins
i incendiar-los la ciutat.
Mentrestant, digué als seus homes:
El banquet de casament és a punt,
però els convidats no se’l mereixien.
Per tant, aneu a les sortides dels camins
i convideu a la festa tothom que trobeu.
Ells hi anaren,
i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents.
I la sala del banquet s’omplí de convidats.
Quan el rei entrà a veure els convidats,
s’adonà que un home dels que eren allí
no duia el vestit de festa, i li digué:
Company,
¿com és que has entrat sense vestit de
festa?
Ell va callar.
Llavors el rei digué als qui servien:
Lligueu-lo de mans i peus i traieu-lo
fora, a la fosca.
Allà hi haurà els plors i el cruixir de
dents.
Els cridats són molts,
però no tants els
elegits”.
Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Aquesta paràbola és realment sorprenent: ens presenta un rei, generós perquè prepara un gran convit per a tothom, però també cruel amb tots aquells que no accepten la seva invitació o que l'accepten sense portar el vestit adequat.
Aquesta paràbola és realment sorprenent: ens presenta un rei, generós perquè prepara un gran convit per a tothom, però també cruel amb tots aquells que no accepten la seva invitació o que l'accepten sense portar el vestit adequat.
Fid'ho
Si el rei es mostra al mateix temps generós i sever, és per deixar ben clar que, per a cada un dels humans, l'única possibilitat de reeixir és acollint la generosa invitació del Rei. Dit d'una altra manera: o existim acollint el do de Déu, o la nostra vida no s'aguanta, i desapareix. És semblant a allò que passa amb les bombetes: o accepten endollar-se al corrent elèctric i fer llum, o no serveixen per a res, i acaben llançades a les escombraries.
Si el rei es mostra al mateix temps generós i sever, és per deixar ben clar que, per a cada un dels humans, l'única possibilitat de reeixir és acollint la generosa invitació del Rei. Dit d'una altra manera: o existim acollint el do de Déu, o la nostra vida no s'aguanta, i desapareix. És semblant a allò que passa amb les bombetes: o accepten endollar-se al corrent elèctric i fer llum, o no serveixen per a res, i acaben llançades a les escombraries.
Evy
¿No som lliures d'acceptar la invitació de Déu?!
¿No som lliures d'acceptar la invitació de Déu?!
Fid'ho
Som totalment lliures! Podem no acceptar-la. Però no acceptar-la significa quedar-se fora de l'àmbit vital. Seria com si un riu refusés rebre l'aigua de les seves fonts i donar la ja rebuda; deixaria de ser un riu.
La llibertat d'acolliment no pressuposa que hi hagi una altra alternativa.
Som totalment lliures! Podem no acceptar-la. Però no acceptar-la significa quedar-se fora de l'àmbit vital. Seria com si un riu refusés rebre l'aigua de les seves fonts i donar la ja rebuda; deixaria de ser un riu.
La llibertat d'acolliment no pressuposa que hi hagi una altra alternativa.
Evy
Segons la paràbola, els invitats que no van acceptar la invitació, se'n van anar als seus negocis... Tenien alternativa.
Segons la paràbola, els invitats que no van acceptar la invitació, se'n van anar als seus negocis... Tenien alternativa.
Fid'ho
No. Aquests invitats, a més de ser desagraïts, s'equivoquen del tot. Els seus "negocis" són només un miratge. No són alternativa al convit de noces. No hi trobaran espai vital. La seva "ciutat" serà destruïda, no pas per un càstig sinó per falta de consistència. El llenguatge de la paràbola és dur perquè vol indicar-nos que es tracta d'una situació límit. És un avís.
No. Aquests invitats, a més de ser desagraïts, s'equivoquen del tot. Els seus "negocis" són només un miratge. No són alternativa al convit de noces. No hi trobaran espai vital. La seva "ciutat" serà destruïda, no pas per un càstig sinó per falta de consistència. El llenguatge de la paràbola és dur perquè vol indicar-nos que es tracta d'una situació límit. És un avís.
Evy
¿I aquell pobre home que ha acceptat la invitació, i no obstant és llançat fora amb males maneres, només per no portar el vestit adequat?! Segurament no tenia cap altre vestit!
¿I aquell pobre home que ha acceptat la invitació, i no obstant és llançat fora amb males maneres, només per no portar el vestit adequat?! Segurament no tenia cap altre vestit!
Fid'ho.
No és una qüestió de vestits. Aquell "pobre home" representa qualsevol persona que intenta fer trampes. En el pla de Déu, la vida humana està destinada a ser viscuda com una festa de família. Les Noces del fill són en realitat les noces de cada ésser humà amb la Humanitat. El "Fill" és la Humanitat que entre tots anem construint: filla de Déu pel do rebut; filla de l'Home perquè es construeix des de la fidelitat de cada un dels humans. Però hi ha humans que entren al convit sense el vestit adequat.
No és una qüestió de vestits. Aquell "pobre home" representa qualsevol persona que intenta fer trampes. En el pla de Déu, la vida humana està destinada a ser viscuda com una festa de família. Les Noces del fill són en realitat les noces de cada ésser humà amb la Humanitat. El "Fill" és la Humanitat que entre tots anem construint: filla de Déu pel do rebut; filla de l'Home perquè es construeix des de la fidelitat de cada un dels humans. Però hi ha humans que entren al convit sense el vestit adequat.
Evy
¿Vols dir que "no portar el vestit adequat" significa entrar al convit no pas per participar de la festa sinó per utilitzar els convidats per als propis plans? ¿Podries ser més concret?
¿Vols dir que "no portar el vestit adequat" significa entrar al convit no pas per participar de la festa sinó per utilitzar els convidats per als propis plans? ¿Podries ser més concret?
Fid'ho
Ja saps que en la Història humana han existit innumerables Dictadors. Tots ells s'han presentat a si mateixos com a "constructors d'una nova societat"; i amb aquesta excusa han fet guerres, han matat, esclavitzat o marginat milions de persones. I no solament els dictadors de què parla la Història. Cada ésser humà experimenta la temptació de ser dictador quan se li presenta l'ocasió de dominar algú. Pensa en el masclisme, el paternalisme, el clericalisme, la sacralització dels Estats, la dictadura dels mercats, la manipulació de les consciències, la prepotència dels guanyadors,
Ja saps que en la Història humana han existit innumerables Dictadors. Tots ells s'han presentat a si mateixos com a "constructors d'una nova societat"; i amb aquesta excusa han fet guerres, han matat, esclavitzat o marginat milions de persones. I no solament els dictadors de què parla la Història. Cada ésser humà experimenta la temptació de ser dictador quan se li presenta l'ocasió de dominar algú. Pensa en el masclisme, el paternalisme, el clericalisme, la sacralització dels Estats, la dictadura dels mercats, la manipulació de les consciències, la prepotència dels guanyadors,
Evy
Para, para!... perquè dubto que se n'escapi ningú...
Para, para!... perquè dubto que se n'escapi ningú...
Fid'ho
Tothom sent la temptació del domini sobre els altres. Per això, acceptar la invitació a la Noces del Fill de l'Home comporta convertir-se; fins i tot aquells que, de fet, no tenen cap classe de Poder. Cal canviar de vestit, i posar-se el vestit adequat.
EvyTothom sent la temptació del domini sobre els altres. Per això, acceptar la invitació a la Noces del Fill de l'Home comporta convertir-se; fins i tot aquells que, de fet, no tenen cap classe de Poder. Cal canviar de vestit, i posar-se el vestit adequat.
Recony!! Aquesta paràbola porta més "dinamita" del que em pensava!...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada