EVANGELI. (Mateu 22:34-40).
En aquell temps,
quan els fariseus s’assabentaren
que Jesús havia fet callar els saduceus,
es tornaren a reunir,
i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo,
li va fer aquesta pregunta:
«Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?»
Jesús li contestà:
«Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor,
amb tota l’ànima, amb tot el pensament.
Aquest és el manament més gran i el primer de tots.
El segon és molt semblant:
Estima els altres com a tu mateix.
Tots els manaments escrits
en els llibres de la Llei i dels Profetes
vénen d’aquests dos.»
Entrevista amb
Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Quan aquell mestre de la Llei et va interrogar sobre el Manament més gran, què intentava: fer-te un examen o posar-te en un compromís?
Quan aquell mestre de la Llei et va interrogar sobre el Manament més gran, què intentava: fer-te un examen o posar-te en un compromís?
Fid'ho
No pretenia fer-me un examen. Tot bon jueu coneix perfectament el primer manament de la Llei perquè el recita diverses vegades al dia com una pregària. Jo vaig estar content de la pregunta, perquè el primer de tots els Manaments és també la font i el marc d'interpretació de tots els possibles manaments o normes. I això convé dir-ho i repetir-ho.
No pretenia fer-me un examen. Tot bon jueu coneix perfectament el primer manament de la Llei perquè el recita diverses vegades al dia com una pregària. Jo vaig estar content de la pregunta, perquè el primer de tots els Manaments és també la font i el marc d'interpretació de tots els possibles manaments o normes. I això convé dir-ho i repetir-ho.
Evy
En les representacions dels 10 Manaments sempre s'hi posen dues taules: la 1ª amb els 3 primers Manaments referits a Déu; i la 2ª amb els 7 restants referits als altres. Són dues taules diferents?
En les representacions dels 10 Manaments sempre s'hi posen dues taules: la 1ª amb els 3 primers Manaments referits a Déu; i la 2ª amb els 7 restants referits als altres. Són dues taules diferents?
Fid'ho
De cap manera. Aquesta representació amb dues taules és molt perillosa perquè pot servir d'excusa per separar-les, i pensar que complint amb la primera ja compleixes la part més important de la Llei. Vull deixar ben clar que les dues taules no es poden separar, perquè la segona és el compliment de la primera. Déu no l'ha vist mai ningú. Per això, l'única manera d'estimar Déu és estimant els altres. Si algú diu que estima Déu (que no veu) i no estima realment i efectivament els altres, és un mentider.
De cap manera. Aquesta representació amb dues taules és molt perillosa perquè pot servir d'excusa per separar-les, i pensar que complint amb la primera ja compleixes la part més important de la Llei. Vull deixar ben clar que les dues taules no es poden separar, perquè la segona és el compliment de la primera. Déu no l'ha vist mai ningú. Per això, l'única manera d'estimar Déu és estimant els altres. Si algú diu que estima Déu (que no veu) i no estima realment i efectivament els altres, és un mentider.
Evy
Si és així, per què parlar dels manaments envers Déu?! Per què la Llei no consta d'un sol manament: Estima els altres com a tu mateix? Tot seria molt més clar!
Si és així, per què parlar dels manaments envers Déu?! Per què la Llei no consta d'un sol manament: Estima els altres com a tu mateix? Tot seria molt més clar!
Fid'ho
Descuides una cosa: la gran facilitat que té el cor humà per enganyar-se. "Estimar realment i efectivament els altres" no és tan senzill com sembla. Sense la referència a Déu, l'amor als altres esdevé perillós. Sense la referència a Déu, l'amor als altres seria com un vaixell sense timó o com un cotxe sense volant. L'amor és energia. Desconnectada de Déu, aquesta energia esdevindria més destructiva que constructiva. Tots els Dictadors de la Història han fet les seves crueltats dient que actuaven "per amor al seu poble"!
Descuides una cosa: la gran facilitat que té el cor humà per enganyar-se. "Estimar realment i efectivament els altres" no és tan senzill com sembla. Sense la referència a Déu, l'amor als altres esdevé perillós. Sense la referència a Déu, l'amor als altres seria com un vaixell sense timó o com un cotxe sense volant. L'amor és energia. Desconnectada de Déu, aquesta energia esdevindria més destructiva que constructiva. Tots els Dictadors de la Història han fet les seves crueltats dient que actuaven "per amor al seu poble"!
Evy
Judes et va entregar amb un petó... Ja ho sé. Però allò no era amor. És veritat: hi ha amors que maten; però no són amor. No veig per què no és possible un amor vertader sense que hagi de ser també amor a Déu. Conec moltíssimes persones no religioses o atees que estimen de debò la seva família, el seu país, tota la Humanitat.
Judes et va entregar amb un petó... Ja ho sé. Però allò no era amor. És veritat: hi ha amors que maten; però no són amor. No veig per què no és possible un amor vertader sense que hagi de ser també amor a Déu. Conec moltíssimes persones no religioses o atees que estimen de debò la seva família, el seu país, tota la Humanitat.
Fid'ho
No et parlo de religions. Des de les religions es pot estimar Déu però també utilitzar-lo. Quan et parlo de l'amor a Déu em refereixo a una forma d'amor sovint implícita, no expressada externament ni formulada en conceptes religiosos, però que inspira les nostres accions des del més profund de nosaltres mateixos.
No et parlo de religions. Des de les religions es pot estimar Déu però també utilitzar-lo. Quan et parlo de l'amor a Déu em refereixo a una forma d'amor sovint implícita, no expressada externament ni formulada en conceptes religiosos, però que inspira les nostres accions des del més profund de nosaltres mateixos.
Evy
No sé si t'entenc. Recordo les reflexions que ens fèiem, la meva dona i jo, quan els nens eren infants. Aquelles vides tan petites, del tot dependents de nosaltres! Vam anar descobrint, la meva dona i jo, que en cada una d'aquelles vides tan petites i indefenses hi havia una dimensió que anava més enllà d'ells mateixos; més enllà de la seva petitesa. La vèiem com una dimensió sagrada que havíem de respectar escrupolosament. Respectant-la, la nostra paternitat es feia servei, i resultava meravellosa. Si no la respectàvem, la nostra paternitat es feia domini, i esdevenia abominable.
¿És això l'amor a Déu"?
Fid'hoNo sé si t'entenc. Recordo les reflexions que ens fèiem, la meva dona i jo, quan els nens eren infants. Aquelles vides tan petites, del tot dependents de nosaltres! Vam anar descobrint, la meva dona i jo, que en cada una d'aquelles vides tan petites i indefenses hi havia una dimensió que anava més enllà d'ells mateixos; més enllà de la seva petitesa. La vèiem com una dimensió sagrada que havíem de respectar escrupolosament. Respectant-la, la nostra paternitat es feia servei, i resultava meravellosa. Si no la respectàvem, la nostra paternitat es feia domini, i esdevenia abominable.
¿És això l'amor a Déu"?
Enhorabona, Evy! Tens tota la raó: quan una persona es fa present a la nostra vida, porta sempre amb ella una dimensió sagrada. Descobrir-la i respectar-la és Amor a Déu. No descobrir-la és ser cec. Culpablement cec.
Sobretot quan algú ha rebut alguna forma d'autoritat, adonar-se i respectar aquesta dimensió sagrada li fa descobrir que la seva autoritat és Servei. És l'autèntic culte a Déu. No atendre aquesta dimensió sagrada converteix l'autoritat en domini, i resulta abominable. El Poder sempre és deshumanitzador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada